La vida es temps
el silenci son
paraules
que s ' amaguen
sota la pell
i en el fons del cor.
Veu de poeta
cant de trovador
són el so d ' unes
lletres
que giren…
Entorn el mon.
Per dir t' estimo
abraçat a una cançó
i ser la note d ' un
poema
que vola lliure
sense agonia ,ni por.
Amb un vestit de
pluja
cauen las fulles
a la tardor
per a ser una dolça
poesia
de fràgil paper i
amor.
Crits de gel i foc
en llavis que deliran
i un cos que tremola.
Com la veu de poeta
que vull tenir jo.
Veu de poeta...
No callis ¡No!.
ROSER
No hay comentarios:
Publicar un comentario