ESTIC AQUÍ

Estic aquí ¿no em veus?

soc l’ombre de les teves mans

quan acaricien

al cabell del amor

quan tremolan

com les fulles a la tardor.

Estic aquí ¿no em sents?

soc la veu que murmura

en el teu cor

quan estimes

amb la força de la passió

quan plores

amb llàgrimas de por.

Estic aquí

potser no em veus ni em sents

soc el silenci dels pétals

que dibuixe el vent

el somni que navega

per la teva pell.

Estic aquí

soc el petó transparent

grabat en el vidre

dels teus llavis

i que mai es podrá esborrar…

¡Del mirall del temps!

ROSER