EL SILENCI I JO...

Moltes vegades el silenci parla més que les paraules, es per aixó que sempre l'escolto per escriure.

sábado, 13 de septiembre de 2014

BALADA DE TARDOR




Tardor que envoltes
a las nues nits
quan la pluja canta
la melodia dels somnis.
i las notes dibuixen
eterns silencis en el vent.

Tardor que acaricies
a la sorra del mar
quan la lluna plora
amb llàgrimes de pedra,
i de sal.
I l’horitzó busque
el somriure d’un infant.

Tardor que camines
per les branques seques
que cauen de l’amor
quan les roses vermelles
obliden el seu color.
I els ocells volen solitaris
perduts entre el fum.

Balada de tardor…
Quan el só és un poema
i la música ets tu.

ROSER



No hay comentarios:

Publicar un comentario