B alles quan al mes d’Abril es vesteix de llibres i roses
A ltiva i senyorial, com la lluna llueixes
seductora
R eina ets a la vora del mar quan las onas
t’envolten
C arrers antics es donen la má i a la Catedral abracen
E stels de colors caminen a peu per les
Rambles
L lums de poesía tinc als meus dits per
dedicar-te
O lor d’enyorança en el cor, si de lluny he
de mirar-te
N its de Sant Joan quan crema el foc i el sol
marxa
A vis que recorden un temps quan l’idioma
s’amagaba
L a Sagrada Familia, basílica latent que la
ciutat engalana
A miga de la gent que de tot el món vé a
visitar-te
M ontjuic i la seva font són una pluja de
llums que canta
E namorada estic de tu i mai no voldrie
dexar-te
V eins de tots els barris celebren la Mercé amb castellets
i
sardanes
A dalt de la Montanya ens mira el
Tibidabo amb temperància
C olor de joia i pedra va posar Gaudí al
Passeig de Gracia
I voldría anomenar tantes coses però em
falten paraules
U na ciutat mágica on s’inspiren els pintors
i poetes
T othom hi torna tal com está escrit, qui veu
de la Font
de
Canaletes
A l ‘ombre d ‘un roser i sentint el cant dels
ocells la meva
veu
tremola
T inc un crit que m’angoixa i avui vull
fer-lo: T’estimo BARCELONA